La malaltia de Lyme, transmesa per paparres, s'amaga en altres afeccions

Els metges sospiten que es camufla en diagnòstics de fibromiàlgia, fatiga crònica i malalties autoimmunes o neurodegeneratives

Imatge ampliada d’una paparra.

Imatge ampliada d’una paparra. / Diari de Girona

Rafa López

La malaltia de Lyme, transmesa principalment per paparres, és anomenada «la gran imitadora», perquè els seus símptomes es confonen amb els de moltes altres malalties: fibromiàlgia, fatiga crònica, malalties neurodegeneratives (pàrkinson, ELA) o malalties autoimmunes (Crohn, artritis reumatoide, esclerosi múltiple). La Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) sospita que molts pacients diagnosticats amb aquestes malalties són, realment, casos l’origen dels quals és la malaltia de Lyme. És una infecció causada principalment pel bacteri Borrelia burgdorferi que pot afectar diversos i fins i tot tots els òrgans i teixits, i especialment el sistema locomotor i el nerviós. Els símptomes poden trigar a aparèixer mesos o anys, cosa que dificulta el diagnòstic i pot portar a un tractament ineficaç o contraindicat.

La malaltia de Lyme no va ser reconeguda com una entitat separada fins el 1976, a causa d’un brot en nens a l’àrea de la localitat de Lyme (Connecticut, EUA) que es creia que patien artritis reumatoide juvenil.

L’augment de les temperatures pel canvi climàtic i l’increment dels animals hostes, com porcs senglars, cérvols i conills, ha fet que es dispari el nombre de paparres. Per això metges de Primària i especialistes de la Fundació SOS Lyme han llançat una campanya per advertir del risc de les mossegades d’aquest artròpode i proporcionar pautes sobre com protegir-se’n i com extreure’l amb seguretat.

Les hospitalitzacions per Lyme gairebé s’han triplicat (191,8% més) a Espanya en els últims anys, segons el Centre Nacional d’Epidemiologia. La incidència ha augmentat a totes les comunitats, excepte a Extremadura, amb Navarra, Catalunya, el País Basc i Múrcia al capdavant d’ingressos hospitalaris. I encara que han contribuït a divulgar-la alguns casos en personatges famosos –com la cantant Avril Lavigne, l’actor Alec Baldwin i el presentador Jorge Fernández–, la malaltia encara és una gran desconeguda.

Els símptomes

Entre els símptomes hi ha el mal de cap, dolors articulars i musculars, erupció cutània, fatiga, febre, dificultat de coordinació, paràlisi facial, batecs irregulars del cor i pèrdua d’audició. Si no s’apliquen mesures de contenció primerenca, pot derivar en un Lyme crònic i greu, que pot causar fins i tot la mort. Un diagnòstic en una primerenca etapa i la prescripció adequada d’un tractament antimicrobià solen evitar l’ingrés hospitalari.

Un estudi publicat recentment a la revista Veterinary Sciences adverteix que les paparres no només habiten boscos, sinó també parcs i jardins. Per això els propietaris de gossos i gats han d’estar atents a possibles molèsties de les seves mascotes en tornar de l’exterior, especialment si han estat en contacte amb herba i arbustos.

Si es detecta una paparra, cal extreure-la amb un gir rotatori mitjançant uns ganxos especials. Si s’exerceix pressió sobre la paparra, ja sigui amb pinces o amb dits, «hi ha el risc que els bacteris del seu sistema digestiu s’introdueixin a la sang», explica el doctor Mariano Bueno, president de SOS Lyme. El veterinari Germán Quintana recomana per a gossos i gats productes que continguin isoxazolina.